La clau de tot plegat : la importància de "què" ensenyar a l'aula de ciències

Quan es parla d'innovació a l'ensenyament de les ciències hom es refereix, generalment, a formes noves d'organitzar els "com" ensenyar o a nous "per a què" ensenyar. Generalment, però, la innovació didàctica no es relaciona amb canviar o millorar el "què ensenyar", es a dir "què" de ciència i "quina" ciència fer viure a l'aula. En aquest article volem plantejar al lector que problematitzar el contingut és la clau d'un ensenyament de les ciències més adient, i que moltes vegades bones propostes de "com" i "per a què" acaben sent deficitàries precisament per aquesta manca de problematització i tria adequada del contingut, de "què" ensenyar. Com a exemple discutirem les limitacions del conegut enfocament indagatiu per l'ensenyament de les ciències o IBSE, que en el nostre país ha tingut ressò sobretot en l'ensenyament per projectes a primària. La nostre proposta és compartir amb els docents la necessitat de començar per pensar molt bé "quina versió" de les idees científiques volem que els alumnes utilitzin per pensar, fer i parlar, entenent que aquesta "versió" ha de ser adient per actuar i prendre decisions en les problemàtiques que li proposem i alhora ha de ser una fita en el camí o progressió de les seves idees cap a idees científiques clau, cada cop més sofisticades i complertes.When talking about innovation in science teaching, we generally refer to new ways of organizing "how to teach" or "why teaching" science. However, innovation is not usually related to changes into "what to teach", it is, "which" science and "how" to make students live science in classroom. In this article, we expect to propose that the key for a suitable science education is how the content is problematized. We also want to highlight that most of educational proposals in science instruction become deficient because the lack of this content problematization. As an example, we will discuss about the limits of "Inquiry based science education approach" (IBSE), which has played an important role in our country, especially in project-based education in primary school. We expect to share with teachers the need for thinking in depth "which version" of scientific ideas should use our students if we want to make them thinking, making and talking about it. We assume that this "version" of scientific ideas must be adapted for students' acting and decision-making in the proposed situations, and we also assume that it must become a milestone on the progression of students' ideas, which have to increasingly progress to become more sophisticated and complete